Passes hores i hores amb ella, ho comparteixes tot, vius la vida amb ella, ho saps tot d'ella i ho sap tot de tu, quan, de sobte, sense saber ni com ni per què tot canvia. No saps què ha passat però ella ja no hi és, no ha deixat cap rastre, cap explicació, almenys tu no la saps veure. Què fas? No ho sé. qualsevol cosa et sembla absurda, perquè per què has de fer tu alguna cosa quan no saps què ha passat. Molt bé, decideixes deixar l'orgull a part, ja que no és un bon acompanyant i intentes veure què passa, què ha canviat, però tot i així no te'n surts, és com si no en volgués saber res. Intentes parlar-hi, et diu que tot va bé, que quan us vegeu ja parlareu de certes coses que no saps ni en quina direcció van, però no es deixa veure. Diu que té els dies molt plens, que no li va bé de veure't i d'això ja en fa sis mesos! Una barbaritat i, més quan en 4 anys el màxim que havíeu estat en sense veure-us era un mes i en circumstàncies "especials" i en sense parlar, no ho sé, dos dies? Tres?
arriba un moment en què penses, deixem-ho córrer, però que coi! A cas no mereixes una explicació? Però no hi ha manera, no hi ha qui contacti amb ella. Algun dia ho sabràs tot, o potser no, però tant se val, si ella no s'hi posa pedres al fetge, tu tampoc, que prou complicada és ja la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada