No hi ha manera, ni hi ha qui contacti amb ella. Ho intentes, però veus que no hi ha esforç des de l'altra banda i ja no saps què fer. Et sents completament superada. Només vols veure-la, parlar amb ella, entendre tot el que està passant. Necessites una explicació, no pots viure així, ho has intentat, però amn una persona que ho has compartit tot, no pots acabar-ho tot com qui passa una pàgina d'un llibre i no se la torna a mirar mai més. No, la vida no és així, o almenys la teva; tu no ets així ni ho seràs. Algun dia ho sabràs tot, o potser no, però si això no porta enlloc necessites sentir-ho de la seva boca, que et digui que no vol saber mai més res de tu i, encara que no ho comparteixis, ho acceptaràs, perquè quan estimes a algú ets capaç de fer l'impossible i, si l'impossible és no tornar-la a veure perquè ella t'ho demana, ho faràs, no la tornaràs a veure, però necessites veure-la i que t'ho digui ella. Malgrat tot, espero que si algun dia la puc veure, aquesta no sigui la seva decisió.
T'estimo i sempre ho faré, perquè potser tu sense jo ets, però jo sense tu no sóc res.
No és cert: tu sense ella sí que ets. I tant si ella hi és com si no hi és, el fet d'estimar-la només pot augmentar la llum que et fa ser única, completa sempre, per poder donar i rebre sense condicions.
ResponElimina