diumenge, 15 de juliol del 2012

Sentimenti contradittori...


Cinque mesi fa dicevo addió nell’aeroporto alla mia famiglia con gli occhi pieni di lacrime. Ora due settimane fa che giorno dopo giorno lascio cadere qualche lacrima di tristezza per le nuove amicizie che se ne vano. Gente con chi ho condiviso cinque mesi della mia vita, oserei dire che i cinque meglio mesi della mia vita.
Ho sentimenti troppo contradittori dentro di me, sono felice e triste allo stesso tempo. Non voglio ritornare a Barcellona ma ho voglia di vedere i miei.
Mi sono innamorata. Cagliari è il suo nome. Tutti credono che sono pazza perchè amo questa città, però è la città dove ho passato i migliori mesi della mia vita; la città che mi ha fatto crescere; la città che mi ha visto ridere e, anche, piangere; è la città che sempre porterò dentro di me, la PICCOLA GRAN CAGLIARI.
Questa ultima settimana, Cagliari mi ha datto il privileggio di sentire cose che da tanto tempo fa non sentia o non mi permettevo di sentire. Cagliari mi ha regalato il sogno di una notte di estate, o ancora di più, i mile sogni di mile notti di estate. Domenica, lascio questa isola innamorata, innamorata di Cagliari, di Sardegna e, purtroppo, di qualcun altro. Sono triste di andare via in questo momento, ma contenta di aver trovato cose che non sapevo che cercavo; contenta di aver vivuto momenti indimenticabili; contenta, in definitiva.
Non ho niente da lamentare, ho solo parole di gratitudine per la mia amata Sardegna. I miei occhi si riempiono  di lacrime mentre scrivo queste parole ma sono contenta che questo succeda perchè significa che sento, e sentire è vivere.
Me ne vado, ma porto con me l’esperanza di tornare prestissimo, di formare, creare e seguire la mia vita in questa preziosa isola. Me ne vado e così vi dico “arrivederci”, anche se sò che non tutti leggerete questo e che se lo fate non lo capirete mai tutto, non importa, solo voglio che mi ricordate come una pazzerella, sempre rigalando sorridi.
Arrivederci Sardegna, Arrivederci Cagliari, Arrivederci TU.

Sentiments contradictoris..

Fa 5 mesos m'acomiadava a l'aeroport amb els ulls plorosos de la meva família. Ara fa ja dues setmanes que dia rere dia deixo caure alguna llàgrima de tristesa per noves amistats que se'n van. Gent amb qui he compartit 5 mesos de la meva vida, m'atreviria a dir que els 5 millors mesos de la meva vida.
Tinc sentiments molt contradictoris dins meu, estic feliç  i trista al mateix temps. No vull tornar a Barcelona però vull veure els meus.
Estic enamorada. Cagliari és el seu nom. Tothom creu que estic boja per estimar aquesta ciutat, però és la ciutat on he passat els millors mesos de la meva vida; la ciutat que m'ha fet créixer; la ciutat que m'ha vist riure i, també, plorar; és la ciutat que sempre portaré dins meu, la PETITA GRAN CAGLIARI
Aquesta última setmana Cagliari m'ha donat el privilegi de sentir coses que feia temps que no sentia o que no em permetia de sentir. Cagliari ma regalat el somni d'una nit d'estiu, o encara diria més, m'ha regalat els mil somnis de mil nits d'estiu. Diumenge deixaré aquesta illa enamorada, enamorada de Cagliari, de Sardenya i, per desgràcia, d'algun sard. Estic trista per marxar en aquest moment, però contenta d'haver trobat coses que no sabia que buscava; contenta d'haver viscut moments inoblidables; contenta, en definitiva.
No tinc res a retreure, només tinc paraules d'agraïment per la meva estimada Sardenya. Se m'entelen els ulls mentre escric aquest comiat, però estic contenta que això passi, perquè vol dir que sento, i sentir és viure.
Me'n vaig, però m'emporto l'esperança de tornar en breus, de formar, crear i seguir la meva vida en aquesta preciosa illa. Me'n vaig i així m'acomiado, encara que sé que no ho llegireu mai això, i que si ho llegíssiu no ho entendríeu mai, però m'és igual, només vull que em recordeu com una pazzerella, sempre regalant somriures.
Arrivederci Sardegna, Arrivederci Cagliari, Arrivederci TU.