Ella

No hi ha manera, ni hi ha qui contacti amb ella. Ho intentes, però veus que no hi ha esforç des de l'altra banda i ja no saps què fer. Et sents completament superada. Només vols veure-la, parlar amb ella, entendre tot el que està passant. Necessites una explicació, no pots viure així, ho has intentat, però amn una persona que ho has compartit tot, no pots acabar-ho tot com qui passa una pàgina d'un llibre i no se la torna a mirar mai més. No, la vida no és així, o almenys la teva; tu no ets així ni ho seràs. Algun dia ho sabràs tot, o potser no, però si això no porta enlloc necessites sentir-ho de la seva boca, que et digui que no vol saber mai més res de tu i, encara que no ho comparteixis, ho acceptaràs, perquè quan estimes a algú ets capaç de fer l'impossible i, si l'impossible és no tornar-la a veure perquè ella t'ho demana, ho faràs, no la tornaràs a veure, però necessites veure-la i que t'ho digui ella. Malgrat tot, espero que si algun dia la puc veure, aquesta no sigui la seva decisió.

T'estimo i sempre ho faré, perquè potser tu sense jo ets, però jo sense tu no sóc res.

Sense entendre res

Passes hores i hores amb ella, ho comparteixes tot, vius la vida amb ella, ho saps tot d'ella i ho sap tot de tu, quan, de sobte, sense saber ni com ni per què tot canvia. No saps què ha passat però ella ja no hi és, no ha deixat cap rastre, cap explicació, almenys tu no la saps veure. Què fas? No ho sé. qualsevol cosa et sembla absurda, perquè per què has de fer tu alguna cosa quan no saps què ha passat. Molt bé, decideixes deixar l'orgull a part, ja que no és un bon acompanyant i intentes veure què passa, què ha canviat, però tot i així no te'n surts, és com si no en volgués saber res. Intentes parlar-hi, et diu que tot va bé, que quan us vegeu ja parlareu de certes coses que no saps ni en quina direcció van, però no es deixa veure. Diu que té els dies molt plens, que no li va bé de veure't i d'això ja en fa sis mesos! Una barbaritat i, més quan en 4 anys el màxim que havíeu estat en sense veure-us era un mes i en circumstàncies "especials" i en sense parlar, no ho sé, dos dies? Tres?

arriba un moment en què penses, deixem-ho córrer, però que coi! A cas no mereixes una explicació? Però no hi ha manera, no hi ha qui contacti amb ella. Algun dia ho sabràs tot, o potser no, però tant se val, si ella no s'hi posa pedres al fetge, tu tampoc, que prou complicada és ja la vida...

Quan TOT et manca...

Quan tot et manca, i res no tens,

¿què et queda sinó, que els records dels bons moments?

Quan tot al teu voltant fa aigües,

quan aquest algú ja no hi és,

quan tots aquest records s’esvaeixen,

¿on són, on van, aquests bons moments?

Res. Desesperació. Sofriment.

Llàgrimes. Por. Decaïment.

Nostalgia. Tristesa. Venciment.

Res. Únicament, mort.