Amb bon sabor de boca

Quan una té tants dies per rumiar i per què no, per menjar-se l'olla, li vénen moltes coses al cap. Suposo que d'alguna manera, els errors, les experiències, les coses de cada dia et fan aprendre i viure una mica millor el dia següent. No hi ha res millor que les experiències i els records viscuts, però, a vegades, no fa mal recordar-los? Per què ha de ser així?

La vida és un misteri, un misteri d'aquells que per molt que et passis anys investigant-lo, no el descobriràs, perquè la vida és el misteri de tots els misteris i no té cap solució, cap resposta. Només pots anar vivint i aprenent de les coses viscudes, perquè sinó les fas no sabràs mai què hagués estat de tu.

Farà gairebé un any que vaig decidir que mai més tornaria a penedir-me per no haver fet quelcom; vaig decidir que si m'havia de penedir d'alguna cosa, seria de quelcom que hagués fet, perquè així ho faria amb coneixement de causa.

Quan el final de la meva vida arribi, des d'ara en endavant, simplement vull tenir records de coses que he fet, no vull tenir cap i si hagués...?, no vull incerteses; vull tenir records que em facin tenir ganes de reviure'ls, vull poder recordar aquelles coses que més m'han marcat sense tristesa... Només vull recordar aquesta vida amb bon sabor de boca i... i res més!

Text adaptat i actualitzat del 15/05/07