Fa 5 mesos m'acomiadava a l'aeroport amb els ulls plorosos de la meva família. Ara fa ja dues setmanes que dia rere dia deixo caure alguna llàgrima de tristesa per noves amistats que se'n van. Gent amb qui he compartit 5 mesos de la meva vida, m'atreviria a dir que els 5 millors mesos de la meva vida.
Tinc sentiments molt contradictoris dins meu, estic feliç i trista al mateix temps. No vull tornar a Barcelona però vull veure els meus.
Estic enamorada. Cagliari és el seu nom. Tothom creu que estic boja per estimar aquesta ciutat, però és la ciutat on he passat els millors mesos de la meva vida; la ciutat que m'ha fet créixer; la ciutat que m'ha vist riure i, també, plorar; és la ciutat que sempre portaré dins meu, la PETITA GRAN CAGLIARI.
Aquesta última setmana Cagliari m'ha donat el privilegi de sentir coses que feia temps que no sentia o que no em permetia de sentir. Cagliari ma regalat el somni d'una nit d'estiu, o encara diria més, m'ha regalat els mil somnis de mil nits d'estiu. Diumenge deixaré aquesta illa enamorada, enamorada de Cagliari, de Sardenya i, per desgràcia, d'algun sard. Estic trista per marxar en aquest moment, però contenta d'haver trobat coses que no sabia que buscava; contenta d'haver viscut moments inoblidables; contenta, en definitiva.
No tinc res a retreure, només tinc paraules d'agraïment per la meva estimada Sardenya. Se m'entelen els ulls mentre escric aquest comiat, però estic contenta que això passi, perquè vol dir que sento, i sentir és viure.
Me'n vaig, però m'emporto l'esperança de tornar en breus, de formar, crear i seguir la meva vida en aquesta preciosa illa. Me'n vaig i així m'acomiado, encara que sé que no ho llegireu mai això, i que si ho llegíssiu no ho entendríeu mai, però m'és igual, només vull que em recordeu com una pazzerella, sempre regalant somriures.
Arrivederci Sardegna, Arrivederci Cagliari, Arrivederci TU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada