Arreglar el món començant per un mateix

I és trist, però la vida passa i sembla que se m'escapi de les mans. I no tinc temps de fer res, o no sé treure temps d'enlloc per fer quelcom. No ho sé, potser hauré d'aprendre a buscar aquest temps, perquè d'aquesta manera no es pot viure. Una no pot passar-se els dies de casa a la universitat, de la universitat a casa, tardes estudiant i/o treballant i nits i caps de setmana massa cansada com per fer res. I no pot ser. No pot ser ni per mi ni per la gent a la que estimo, gent que veig menys del que voldria, gent que en un no-res s'ha esfumat de la meva vida i no sé com recuperar, gent que el sol fet de pensar en ella i els mesos que fa que no veig em genera angoixa i gent, que malgrat veig a diari, no deixa de ser una relació rutinària. I és que com un amic em va recordar l'altre dia, no tot són els estudis ni els exàmens, hi ha altres problemes que hem de solucionar i jo, jo em veig incapaç de fer-ho. Necessito forces que no puc treure d'enlloc, necessito temps que no puc crear i necessito voluntat que em manca. Només espero poder ordenar la meva vida, aconseguir posar-hi l'equilibri adequat, descansar una mica de tot plegat i aprofitar que em queda tota una vida per davant per fer el que vull fer, quan ho vull fer, com ho vull fer i, sobretot, amb qui ho vull fer.